esbalandrament m

Definició

Esgavell, desordre. Aplicat a una casa, un lloc, etc., «esbalandrat» vol dir obert pertot arreu, deixat a mercè de la pluja, del vent, etc.

Etimologia

D’esbalandrar, d’origen expressiu, amb influx de mots com brandar, esbatanar, balandrejar.

Usos

  •    —Atrament, ha pas sortit tan dolent com això… Vos semli, ermitana, vós que hi seu entesa?
       La gana feia miracles, i tothom trobà l’arròs al punt, malgrat la cuitesa.
       Acabat el sopar, les tristors de la Mila s’havien esvaït bona cosa i l’esbalandrament de l’ermita ja no li semblava tan gros, ni la solitud de les muntanyes tan absoluta. En la personeta del pastor desconegut hi sentia com un caliu de família, grat i retornador.

    Solitud (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1905]), pàg. 37

Tema de la setmana

Cent anys de Solitud

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cald -ablegar