enrondar v

Definició

1  Encerclar, circumdar, posar-se al voltant d’algú o d’alguna cosa.

Vàrem enrondar un porc que se’ns havia escapat.

El camí que seguim enronda el poble.

2  En algunes contrades, es fa servir «enrondar» per engegar algú a dida, per tallar una conversa, expressar incredulitat, etc.

Ara vols que et porti a Girona. Enronda’m!

Primer volies fer el treball tot sol, ara el vols fer en grup, a mi m’enrondes!

Etimologia

De ronda, del francès rond, -e, ‘rodó’.

Usos

  • I aleshores la indiferència que havia enrondat sempre la vida de la dona, mateix que un mur llarg, seguit i sense cap mena de relleu, començà a clivellar-se, filtrant-se per les escletxes, com sigil·losos esperits de la muntanya, malèfiques i torbadores sensacions desconegudes.

    Caterina Albert (Víctor Català), Solitud (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1905]), pàg. 61

Tema de la setmana

Aquest agost ha fet cent anys de la publicació de Solitud, de Víctor Català, tot i que abans d’aparèixer com a llibre ja s’havia anat publicant en fulletons setmanals en els mesos precedents. Per no trobar-nos tan sols després de les vacances, aquesta setmana comptarem amb la companyia de cinc mots extrets d’aquesta novel·la. 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

avui per demàremirgolat -ada