el bo i millor

Definició

La part més selecta, més triada, d’una cosa; la flor i nata; que excel·leix en el seu gènere.

Ha comprat el bo i millor de cada botiga.

Va assistir a la festa el bo i millor de la ciutat.

Traducció a l’anglès

the cream of the cropla flor i nata, el bo i millor (ex.: They introduced us to the cream of the crop of the Barcelona music scene = Ens van presentar a la flor i nata de l’escena musical barcelonina)

Usos

  • La fortuna, en Cisquet l’ha feta amb el comerç d’importació, i fins i tot és propietari de molls del port. La seva filla, l’Empar, és una mica més jove que jo, i aviat es casarà amb un català que és propietari d’una fàbrica de puros. Amb ella he conegut el bo i millor de la societat cubana, plena de catalans que han fet molta fortuna. Gent forta, no tan refinada com la burgesia de Barcelona, però també menys llepafils. El pare els menystindria per nou-rics, però no és cert que ho siguin, perquè molts d’ells han heretat les fortunes dels avis, que havien arribat cinquanta anys abans, o encara més.

    Pilar Rahola, El carrer de l’Embut (Barcelona: La Magrana, 2013)
  • S’ha dit que el valor de les cultures literàries es mesura pel que tenen les obres que s’hi poden llegir. Per això, una llengua de cultura digna d’aquest nom no solament disposa d’una sòlida tradició pròpia, sinó que també pot oferir, traduït, el bo i millor del pensament i la literatura universals. L’ideal no és altre que subministrar als lectors tot el que de verdaderament rellevant ha produït la humanitat al llarg del temps…

    Enric Sòria, «Des de l’inici», Quadern d’El País, 13 de febrer del 2013

Tema de la setmana

Des de fa poc més d’un any la llista «An Idiom a Day» ens ofereix un petit luxe per als amants de la llengua que vulguem aprendre o millorar l’anglès: una locució o frase feta en anglès, traduïda al català i amb un exemple d’ús. Al darrere d’aquesta iniciativa hi trobem el lingüista Lou Hevly, autor de la Gramàtica anglesa en cinc volums revisada per Josep Ruaix («la millor gramàtica de la llengua anglesa i la més completa escrita en una llengua diferent de l’anglès», en paraules de Joan Ferrer) i també d’Anglès fàcil, un mètode d’aprenentatge d’anglès adreçat específicament als catalanoparlants (Barcanova, 2013). Aquests dies veurem unes quantes expressions amb la traducció corresponent a l’anglès, tretes dels missatges diaris de «An Idiom a Day». Si voleu rebre’ls cada matí, subscriviu-vos-hi indicant la vostra adreça electrònica aquí.

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Un comentari a “el bo i millor”

  1. BOSCH Jean — Elna (Rosselló)

    No fa gaire, amb alguns amants de la nostra llengua, vam bescanviar diversos punts de vista sobre l’expressió d’avui. Vet aquí, de manera resumida, les observacions que vam fer:

    (1) L’expressió d’avui, « el bo i millor de … » com a reducció de « el (que hi ha de) bo i millor en … » seria inspirada del castellà. Les suspicions de castellanisme són les següents:
    (1.a) És un neologisme del segle XX. L’exemple més antic que trobem al CIVAL data de 1931. « El ball que donaren, puix, resultà esplèndid. En ell es trobava lo bo i millor de la ciutat. » (extracte d‘Un home i una dona s’estimen de Francesc Carreres i de Calatayud – 1931). Malauradament, sabem que la major part dels neologismes en la nostra llengua són estrangerismes que vénen del castellà, de l’anglès o del francès. I justament el castellà té una expressió equivalent « lo bueno y mejor de … » arreplegada aquí (https://www.linguee.com/spanish-english/translation/lo+bueno+y+mejor.html), i una altra de molt semblant « de lo bueno, lo mejor »
    (1.b) És inconeguda a Elna (Rosselló) per dues raons. La primera, perquè és un neologisme que no s’ha pas donat al nord de l’Albera i la segona, perquè és una expressió incompatible amb la nostra manera d’emprar la gramàtica. Si bé a Elna diem comunament « el millor d’una cosa » no diem mai « el bo d’una cosa ». Dit altrament, no fem mai servir l’adjectiu « bo » com a substantiu, cosa que el castellà fa molt naturalment amb l’adjectiu « bueno ».
    (1.c) Hi ha diccionaris que no l’arrepleguen com ara el DIEC.

    (2) Sembla que la manera patrimonial d’exprimir la mateixa cosa és « la flor de … » (segle XIV) i « la nata de … » (segle XVI). Més modernament aparegué l’expressió redundant « la flor i nata de … » (segle XX) construïda a partir de les altres dues, però, possiblement, sota influència castellana.
    (2.a) A Elna diem « la flor de … » i també « la fina flor de … » (fent referència a « la fina amor » occitana). Ara, no diem pas « la nata de … » expressió substituïda per « la crema de … » de procedència francesa.

    (3) En conclusió, si volem donar un caire més tradicional a la nostra manera de parlar, hauríem de :
    (3.a) privilegiar les antigues expressions catalanes « la flor de … », « la nata de … »
    (3.b) usar amb parsimònia la redundància « la flor i nata de … »
    (3.c) bandejar els estrangerismes « el bo i millor de … », « la crema de … »

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sermóamb l’ai al cor