drut, druda m i f

Definició

Amant, amistançat. Segons Joan Coromines, «no és mot pròpiament català, sinó terme occità dels trobadors»; segons l’Alcover-Moll significa ‘concubí, -ina’, ‘que comet adulteri’.

Etimologia

De l’occità dels trobadors drut, ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a l’home o la dona potents o sensuals, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos, ‘fort, vigorós’.

Usos

  • No et pots queixar.
    El que somniaves ja ho tens a la mà.
    Et coneix la gent,
    t’estima un adolescent
    i un iaio et vol adoptar.

    Ets feliç amb el teu nou drut?
    Conillet de vellut…

    Però avui he vist el cel obert:
    Déu, que és bo i que sap el que he sofert,
    m’ha deixat els seus consells
    en un aparador de can Castells,
    i m’he comprat el llibre «La fotografia és un art».
    I abans d’un mes
    seré millor que en Pomés.

    Joan Manuel Serrat, «Conillet de vellut», dins el disc Serrat 4 (Edigsa, 1970)

Tema de la setmana

Mots trets de cançons dels Setze Jutges. Podeu (re)escoltar la d’avui al primer enllaç. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

haver de menesterpífia