Poseu Calle del Pino en castellà, perquè si es posa Pi les cartes van a un carrer que es diu Pi (d’algú que es deia Pi, com en Pi i Margall, però no era en Pi i Margall). Jo ja li vaig dir [a Pere Català Roca] que aprofités el viatge a l’Alguer per recollir la toponímia viva del terme municipal, però ell no s’hi acaba de veure amb cor i potser realment, vist la dificultat del dialecte alguerès i la falta de pràctica d’en Pere Català, la cosa no rutllaria. Anar a Alguer és un dimontri de problema, resulta en la pràctica un viatge inacabable ja que s’ha d’anar primer a Gènova. Val la pena d’aprofitar quan hi va algun conegut.

Joan Sales, carta a Joan Coromines, 13.07.1956, dins Epistolari Joan Coromines & Joan Sales (Sant Pol de Mar: Fundació Pere Coromines, 2004), pàg. 130

Va voler que ens rebentéssim tots els diners de la grossa en un viatge, que segons ella seria instructiu i recreatiu. «Viatjar instrueix», insistia. Jo, què et diré, no entenc què dimontris podràs veure a París o a Roma o a Marsella que no ho puguis trobar quasi igual sense sortir de Barcelona.

Joan Sales, Incerta glòria