Contemplem un reportatge fotogràfic d’una revista anglesa, on apareixen unes quantes senyores conegudes (artistes de teatre i de cinema, ballarines, escriptores, aristòcrates, etc.) en un retrat fet a l’època del seu començament —quinze o vint anys enrere— i, al costat, en un altre fet a l’actualitat. Els epígrafs fan remarcar com de l’apariència d’aquests retrats es desprèn que cadascuna d’aquelles senyores ha perdut trenta anys en lloc de guanyar-ne quinze o vint, des del retrat de 1912 o 1917 a l’any 1932. O sigui: que la senyora que en 1912 o 1917 tenia l’aspecte d’una dama ja d’uns trenta anys, quinze o vint anys després no sembla que en tingui més de vint… El cap se’ns posa a fer tamborelles: ¿és que el Temps s’ha posat a caminar de recules?

Irene Polo, «La moda de la joventut: una interviu amb Mefistòfeles» (La Rambla, 23 de maig del 1932), reproduït a La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936) (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 93