Definició
Expressió intensiva que diu qui rep una sensació desagradable; de mil dimonis, terrible.
Aquesta mainada fan uns crits de Maria SantÃssima!
El queixal em fa un mal de Maria SantÃssima, demà mateix vaig al dentista.
Queia un sol de Maria SantÃssima.
Usos
Aquell dia feia un fred de Maria santÃssima; la mare se’n recordarà tota la vida perquè, els dies que feia tant de fred, totes les xiquetes venien a escola amb un pot ple de brases de carbó, que feien molt de caliu i gens de fum. Quan entraven, ficaven tres o quatre brases al pot gran, que estava davant la taula de la mestra, i després se’l posaven entre les cames i s’hi estaven ben calentetes tot el matÃ.
Josep Franco, Això és llarg de contar (Alzira: Bromera, 2004)Davant d’un discurs de Cambó, el periodista que el segueix amb un paper i un llapis a la mà hi podrà estar o no estar d’acord, es podrà sentir indignat o convençut. No se sentirà mai indiferent. La peça d’oratòria serà considerada un fet. La recensió que en farà serà fà cil —per mica d’atenció que hi posi— i bastant perfecta. AixÃ, aquest treball, dintre el periodisme, és de resultats molt diversos. Si hom té la desgrà cia d’haver de recensionar exhalacions esbullades, confuses i inconnexes, el resultat serà , en el millor dels casos, ni figa ni raïm; en el pitjor, serà un pur galimaties de formulació difÃcil. Quan a la matinada arribeu a la redacció i us veieu obligats a emplenar el buit que us han deixat en les columnes d’última hora amb un original d’aquests, teniu uns treballs de Maria SantÃssima per a arribar a fer-ho. En canvi, quan us trobeu amb l’orador coherent, orgà nic i lligat, la punta de la ploma us agafa una fluència insòlita, el que aneu escrivint apareix amb una coherència fà cil i no hi ha mai prou lloc a la secció habitual per a encabir-hi el que heu escrit.
Josep Pla, 7 de novembre de 1919, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
Tema de la setmana
Hi ha alguns noms de persona —reals o imaginà ries— que protagonitzen expressions o frases fetes de la nostra llengua, de vegades amb un carà cter marcadament local. Aquesta setmana veurem uns quants d’aquests «prohoms verbals», com els anomena Mà rius ‘SantÃssimus’ Serra.Â
