darreries f pl

Definició

Plat darrer d’un àpat; postres. A Mallorca darreria (en singular) també pot voler dir el segon plat d’una menjada.

De darreries hi ha crema.
«Què mengen les monges? | Pa i taronges. | I de darreries? | Pa i olives» (cançó infantil, Cullera).

Usos

  • Allí mateix, en una petita taula, l’arriscada velleta li va servir un sopar excel·lent: bona carn rostida, bon pa de bona farina blanca, bon vi vermell, i unes darreries compostes de pomes i raïm.

    Enric Valor, «El príncep desmemoriat», dins Rondalles valencianes 6 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
  • Després menjaren en silenci. Com en el dinar del dia abans, Costura alabà ferm aquell cuinat.
       —És bo i gustós —digué acceptant repetir, sobretot perquè l’havien avisat que no hi havia darreria.
       —Figues seques. D’això sí que en tenim —oferí l’amitger, que tot just arribà per sopar— i ben molt que ens agraden. No les donam an es porcs, no.

    Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Labutxaca, 2008 [1994])

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors de CD1M relacionats amb el menjar. El d’avui és de Cati Pons, de Bunyola (Mallorca). Si teniu cap suggeriment, envieu-nos-el a mots@rodamots.com… i no oblideu dir-nos d’on sou! 

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

no bufar culleracançoner -a