cingle m

Definició

Espadat de roca vertical formant precipici, situat al cim o al pendent d’una muntanya, format en roques resistents a l’erosió.

Etimologia

Del llatí cingulum, ‘cinyell’ (cinturó; cinta, cordó, etc. per a cenyir).

Usos

  • Cornudella de Montsant també és rica en llegendes i mites. Destaca la història de la Reina Mora, en referència a Abdelazia, filla del reietó de Siurana, que abans de veure’s presa dels cristians es va llançar cingle avall muntada en el seu cavall blanc, o l’origen llegendari del nom del poble: segons sembla, el comte de Prades va fundar la vila perquè va trobar-hi la seva filla, perduda durant una cacera, gràcies al so del corn de caça que ella duia; així, va batejar el lloc com Corn d’ella.

    Francesc Reverté, «A cavall entre dues serres» (El Punt, 21 d’octubre del 2001)
  • Emprenen el camí de retorn. Miquel, en passar pel corriol en el qual, unes hores abans, s’ha sentit imantat per la mort, recula esfereït com abans: un còdol acaba de desprendre’s cingle avall. El silenci de la nit subratlla els cops secs, aspres i tallants del tomballeig de la pedra.

    Xavier Benguerel, Sense retorn (Buenos Aires, 1939)

Tema de la setmana

«Ses companyes, pels cingles, per les comes, | pel silenci dels prats i en la ribera, | fan dringar l’esquellot, mentres pasturen | l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.» Mots extrets de «La vaca cega» (1895), de Joan Maragall.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

posatrecular