Definició
Etimologia
Del llatí cingulum, ‘cinyell’ (cinturó; cinta, cordó, etc. per a cenyir).
Usos
Cornudella de Montsant també és rica en llegendes i mites. Destaca la història de la Reina Mora, en referència a Abdelazia, filla del reietó de Siurana, que abans de veure’s presa dels cristians es va llançar cingle avall muntada en el seu cavall blanc, o l’origen llegendari del nom del poble: segons sembla, el comte de Prades va fundar la vila perquè va trobar-hi la seva filla, perduda durant una cacera, gràcies al so del corn de caça que ella duia; així, va batejar el lloc com Corn d’ella.
Francesc Reverté, «A cavall entre dues serres» (El Punt, 21 d’octubre del 2001)Emprenen el camí de retorn. Miquel, en passar pel corriol en el qual, unes hores abans, s’ha sentit imantat per la mort, recula esfereït com abans: un còdol acaba de desprendre’s cingle avall. El silenci de la nit subratlla els cops secs, aspres i tallants del tomballeig de la pedra.
Xavier Benguerel, Sense retorn (Buenos Aires, 1939)
Tema de la setmana
«Ses companyes, pels cingles, per les comes, | pel silenci dels prats i en la ribera, | fan dringar l’esquellot, mentres pasturen | l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.» Mots extrets de «La vaca cega» (1895), de Joan Maragall.