carallarg -a adj

Definició

Que té la cara llarga.

Usos

  • Quan vaig arribar a ca el canonge, ja hi vaig trobar el professor alemany [Bernhard Schädel]. Era un home d’una quarantena d’anys, alt, carallarg, correcte i cerimoniós de tracte, elegant i ben vestit. Patia una malaltia crònica, contreta, segons em digué, a conseqüència de la mala alimentació del temps de la guerra europea.

    Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 125
  • I un cop de bell nou a la platea, s’adonà que els mateixos que uns moments abans marejaven l’autor amb llur entusiasme i entusiàstiques falagueries, ara, en les converses de tu a tu, substituïen els ditirambes per mofes enginyoses i els transports admiratius per somriures de compassió. La veritable comèdia, la iniqua comèdia, havia estat representada a teló caigut contra aquell humil poeta, alt, una mica corb, carallarg i barbatrist, a qui el pinzell genial del Greco no hauria pas sabut què retocar per encabir-lo en el fúnebre seguici del comte d’Orgaz.

    Prudenci Bertrana, L’impenitent (1948)

Tema de la setmana

Mots compostos amb parts del cos

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

cellajunt -abocamoll -a