captinença f

Definició

Manera de captenir-se, comportament, conducta.

«Estic molt satisfet de la vostra captinença», va dir-li Aznar a Pujol.

Usos

  • Borís s’anava escalfant per moments; feia la impressió que d’un moment a l’altre aniria a perdre la seva mesurada captinença.

    Antoni Morell, Borís I, rei d’Andorra (Barcelona: La Magrana, 1984), pàg. 26

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

setixardor