cappare m

Definició

1  Cap, brot o tany principal d’una planta.
2  (fig.) El promotor, el principal, d’un bàndol, d’un partit, etc.

Va organitzar el simposi sota la supervisió del cappare de l’organització.

Usos

  • Els autodidactes van en bona companyia: ho han estat Josep M. Quadrado, cappare dels historiadors baleàrics; Graziadio Isaia Ascoli, fundador de la dialectologia romànica; Adolf Mussafia, erudit en totes les branques de la filologia neollatina medieval; també en filologia fou autodidacte Pompeu Fabra, codificador del català literari modern; i tants d’altres! En canvi, qui no coneix personatges que, havent tingut formació universitària, són autèntiques nul·litats?

    Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 154

Tema de la setmana

Expressions i mots derivats de ‘cap’

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de cap a capcap i casal