capellans m pl

Definició

Col·loquialment, esquitxos de saliva que solen llançar els qui parlen molt de pressa o amb excitació.

S’usa sobretot en la frase feta tirar capellans.

És prou molest parlar amb algú que tira capellans.

Etimologia

En el sentit de ‘sacerdot’, del baix llatí capellanus, mateix significat, que designà primer el prevere d’una capella determinada i després els preveres en general.

Usos

  • Aquells petits esquitxos de saliva que els homes més impetuosos llancen a l’aire mentre enraonen s’anomenen ‘capellans’. Sempre són involuntaris. Si el llançador de capellans els tira a consciència, llavors el nom exacte és ‘escopinada’. […] Per què s’anomena ‘capellans’ a aquells petits esquitxos salivosos? Perquè, durant la missa, els predicadors proferien l’homilia des de la trona, que quedava situada sobre els bancs dels feligresos. Com que s’excitaven i s’indignaven amb un ardor creixent, aixecaven la veu, s’esgargamellaven, xisclaven i udolaven —combatre el Maligne exigeix grans treballs—, tots ells acostumaven a deixar caure esquitxos de saliva sobre els assistents, que els escoltaven pacients i una mica molls.

    Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar (Barcelona: Pòrtic, 2018)

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors. El d’avui ens el va proposar Lluís Emili Bou Gibert, de Barcelona, que diu «em sembla que la paraula l’entén gairebé tothom, però sospito que està en retrocés quant a l’ús i és una llàstima». Justament un dels propòsits de RodaMots és fer reviscolar paraules i expressions que de vegades tenim una mica oblidades. Per cert, que el llibre que citem avui, Control de plagues, era un dels que podíeu triar de regal a canvi dels vostres donatius en l’arreplec que fem aquests dies.

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “capellans”

  1. Rafael Ferran i Peralta — Mollet del Vallès

    La paraula d’avui m’ha fet pensar en altres paraules com guàrdia civils (un tipus d’arengades) o bisbe (un embotit semblant al bull) que són, en pricipi, una cosa diferent de la que volen dir.
    N’hi deu haver més com aquestes…

    Respon
  2. Enric F. — València, l'Horta.

    En llegir l’anterior aportació a mi m’ha vingut al cap l’Alcover-Moll: “Fer un bisbe: dir la mateixa cosa dues persones al mateix temps sense acord previ”.

    Respon

Deixa un comentari a Rafael Ferran i Peralta

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer-se malaltescurabutxaques