caçaire m i f

Definició

Qui es dedica a la caça; caçador (usat sobretot en rossellonès).

«Si tu te’n fas llebreta | d’aquell bosquet tan gran, | jo me’n faré caçaire, | sempre t’airé caçant» (cançó popular empordanesa).

Etimologia

De caçar, del llatí vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus del llatí capere, ‘agafar’.

Usos

  • Els caçaires semblen haver-se apoderat de cada tros de la natura i, mestres i senyors de les bèsties que hi viuen, poden també acceptar o refusar la presència dels altres, els que no cacen. Se sol dir que els boletaires són les víctimes primeres de l’omnipotència dels caçaires, si més no dels caçaires de senglars que tanquen els camins i foragiten els qui no participen a l’homenívola batuda contra els cosins dels porcs. Els boletaires han de girar cua, per la seva pròpia seguretat, i només els queda el menyspreu… Els boletaires no estimen gaire els caçaires, excepte aquells que conjuminen les dues activitats.

    Joan-Lluís Lluís, «Boletaires, caçaires i carnissers» (El Punt, 18 de desembre del 2005)
  • En Leccia es negava a recórrer a l’expressió literària dels corsos des de fa segles: la llengua italiana. Havia resolt de traduir Pascal al cors sense concessions toscanes. Volia que tots els caçaires i pescaires, duaners i botiguers de l’illa poguessin comprendre Pascal en vernacle amb la mateixa facilitat que un acudit sobre els sards…

    Joan-Daniel Bezsonoff, La melancolia dels oficials (Barcelona: Empúries, 2011), pàg. 75

Tema de la setmana

Mots formats amb el sufix -aire

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

manairecaptaire