bum-bum m

Definició

1  So continuat sord i confús.

El bum-bum de la cridòria no ens deixava sentir què ens deia l’oncle.

2  Rumor públic, murmuració de molta gent.

Corre el bum-bum que dimitirà de president.

Etimologia

D’origen onomatopeic.

Usos

  • En Pasqualet sempre li havia dit que així que acabés la carrera, parlaria del casament als papàs… Passà un mes, en passaren dos i no en parlà als papàs ni a la Nieves. En canvi, veus volants, que no se sabia on havien pescat la referència, començaren a dir que tenia relacions formals a Barcelona. En Pasqualet, burxat per la Nieves, ho negà, esquerp i malhumorat, però Donya Mència se mostrà molt cofoia del bum-bum, i el senyor Reguera, sens dir res per clar, amb una rialleta de discreta intel·ligència, semblava confirmar-ho.

    Caterina Albert (Víctor Català), La mare balena (Barcelona: Editorial Catalana, 1920)
  • No escoltis el bum-bum
    dels homes, fill,
    que juguen amb la mort
    de la nostra alegria.
    Dorm, nen, dorm, non, fill, non.
    Mira, només, com dansen
    la música i la llum
    a la cirera roja
    del meu pit olorós.

    Miquel Desclot, «Cançó de bressol», dins Cançons de la lluna al barret (Barcelona: Edicions 62, 1978)

Tema de la setmana

Hi ha mots que tenen com un eco: són les reduplicacions. Algunes són meres repeticions d’un so, com el bum-bum d’avui, i d’altres introdueixen alguna variació en l’eco, com ara pengim-penjam o tal·là-tal·lera. Aquests dies en veurem unes quantes.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

damunt damuntfer la viu-viu