bruelar v

Definició

Fer bruels, bramular.

bruel  (m)

Bramul, soroll intens de la tempestat, de la mar avalotada.

Etimologia

De ‘braolar’: d’origen incert, potser del llatí vulgar bragulare, del cèltic bragere, ‘bramar’ (d’on l’occità i francès antic braire i braidar), amb influx del llatí ululare, ‘udolar’.

Usos

  • Un poeta xinès deia que tot ressona. Els arbres i les herbes són silencioses, però el vent les belluga i ressonen. L’aigua està callada, l’aire la mou i ressona. Les onades bruelen, alguna cosa les oprimeix. La cascada es precipita, li falta el sòl. El llac bull, alguna cosa l’escalfa. Els metalls i les pedres són muts, però si una cosa els colpeja, ressonen. Així els éssers humans, si parlen és que no es poden contenir, si s’emocionen, canten, si sofreixen, es lamenten. I, aleshores, alguns d’ells escriuen i tornen a fer que tot ressoni.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 43

Tema de la setmana

Demà farà deu anys que va morir Montserrat Roig (1946-1991)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rifar-setitllar