bruel m

Definició

Bramul; soroll intens de la tempesta, de la mar avalotada.

En passar per l’estable vam sentir el bruel d’un bou.

Etimologia

De bruelar, ‘bramular’, variant de braolar: d’origen incert, potser del llatí vulgar bragulare, del cèltic bragere, ‘bramar’ (d’on l’occità i francès antic braire i braidar), amb influx del llatí ululare, ‘udolar’.

Usos

  • Caminem sota els estels,
    caminem, Maria;
    ja han callat tots els bruels,
    ja s’han fos tots els anhels
    del dia.

    Caminem pels empedrats
    lluny del gris xivarri;
    caminem enamorats
    entre el pèl de tots els gats
    del barri.

    Josep M. de Sagarra, «Cançó del desig farsant», dins Obres completes. Poesia (Barcelona: Selecta, 1981), pàg. 304
  • Sospir de Montserrat, ¿què ens manifestes?
    ¿Què és aquesta alegria del teu cel?
    ¿De foc i sang ja dormen les tempestes
    i a la gola del llop no hi ha bruel?
    ¿Què cerquen aquests corbs d’ala tranquil·la,
    mansament decantant-se al rierol?

    Josep M. de Sagarra, El poema de Montserrat (1950)

Tema de la setmana

mots i passatges de Josep Maria de Sagarra en el cinquantenari de la seva mort. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

anar venutprendre pel mot