Fa cinquanta anys, a l’altre costat de les vies dels trens, la ciutat [Girona] es diluïa en camps i conreus. Taques verdes abans del teló de fons, blavís, de les muntanyes. La ciutat començava a recuperar el seu pols després dels horrors de la guerra civil.

Narcís Comadira, «Un eixample de postguerra» (El País [Quadern Catalunya], 17 de juliol del 2003)

La mar, a Palamós, la badia, el petit port, són quelcom de tan meravellós, d’una tal vivacitat, en dies de calma, de colors i de línies, d’una dolçor tan fina i d’una tal fulguració i una tal llibertat els dies de vent que no es pot demanar res millor per a servir de fons a una festa. Transcorria gairebé tota ella sobre la platja, a trenta metres de l’aigua, sota la gran arcada de cel de la badia, sobre les ratlles blavisses —violeta al capvespre— de les Gavarres llunyanes.

Josep Pla, El quadern gris, 25 de juny de 1918