Definició
Acampar de nit al ras; fer bivac.
Faltava un bon tros per arribar al refugi, però van decidir continuar caminant en lloc de bivaquejar.
Etimologia
De bivac, del francès antic bivac (actualment bivouac), i aquest, de l’alemany dialectal (suís) Bîwacht, compost de bî, ‘prop de’, i Wacht, ‘vetlla, guarda’.
Usos
Cau la nit i, d’una manera intuïtiva, barallant-nos amb la neu pols i amb un glaç on tot just es clava el piolet, anem pujant. Sabem que no podem aturar-nos, que no podem bivaquejar… El mateix cansament ens fa veure visions, i és curiós com tots tres notem la presència d’una quarta persona —inexistent, és clar— que ens acompanya.
Eduard Sallent, Cels de safir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils (Valls: Cossetània, 2008), pàg. 12El príncep Lichnowsky, que bivaquejava als afores de Vimbodí, aspirava la fragància d’un mocador de seda i s’abandonava a un desordre sentimental provocat per l’evocació d’una bella figura femenina. Sorgia emmarcada per un medalló ovalat al darrere del qual, protegit pel vidre, un rínxol de color castany perfilava les inicials de la dama.
Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960]), pàg. 39
Tema de la setmana
Propostes de coses que podem fer aquest estiu.