bivaquejar v

Definició

Acampar de nit al ras; fer bivac.

Faltava un bon tros per arribar al refugi, però van decidir continuar caminant en lloc de bivaquejar.

Etimologia

De bivac, del francès antic bivac (actualment bivouac), i aquest, de l’alemany dialectal (suís) Bîwacht, compost de , ‘prop de’, i Wacht, ‘vetlla, guarda’.

Usos

  • Cau la nit i, d’una manera intuïtiva, barallant-nos amb la neu pols i amb un glaç on tot just es clava el piolet, anem pujant. Sabem que no podem aturar-nos, que no podem bivaquejar… El mateix cansament ens fa veure visions, i és curiós com tots tres notem la presència d’una quarta persona —inexistent, és clar— que ens acompanya.

    Eduard Sallent, Cels de safir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils (Valls: Cossetània, 2008), pàg. 12
  • El príncep Lichnowsky, que bivaquejava als afores de Vimbodí, aspirava la fragància d’un mocador de seda i s’abandonava a un desordre sentimental provocat per l’evocació d’una bella figura femenina. Sorgia emmarcada per un medalló ovalat al darrere del qual, protegit pel vidre, un rínxol de color castany perfilava les inicials de la dama.

    Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960]), pàg. 39

Tema de la setmana

Propostes de coses que podem fer aquest estiu.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

prendre la frescabadar [2]