Definició
Afecció excessiva a l’alcohol; alteració causada per un estat d’embriaguesa.
Etimologia
De beverri, ‘afectat a la beguda; persona que beu molt’, alteració d’un probable català antic bevere, forma corresponent a l’occità beveire, ‘bevedor’, del llatí bibitor, -oris, mateix significat.
Usos
El comandament del batalló es trobava instal·lat en una vella masia que havia sofert dels bombardeigs però el cup estava intacte. Era un cup fondo com una cisterna i ple d’un vi negre que s’estava tornant ranci. Teníem la sort de trobar-nos en una comarca de vins reputats, gairebé el Priorat. Fèiem les nostres bevèrries sobre el sostre del cup, al costat de la trapa oberta; no ens calia sinó baixar-hi una galleda amb una corda com qui treu aigua d’un pou. Bevíem amb la galleda mateix i ens agradava empastifar-nos la cara i el pit amb aquell vi, que era quasi tan negre com la tinta. Això ens escalfava, ens reanimava; l’olor de vi ofegava la dels morts.
Joan Sales, El vent de la nit (Barcelona: Club Editor, 2012)Hi ha encara a la nostra «república» un altre personatge però en certa manera hi és un intrús: el tinent de transmissions. L’única raó que s’hi hagi afegit és perquè fuma en pipa i no s’emborratxa. Perquè has de saber que hi ha dues grans «repúbliques» al batalló: la del mam i la de la pipa. Nosaltres, presidits pel capità Gordó, ens dediquem a fumar en pipa i a contar-nos les nostres vides i miracles, mentre els de «la del mam», que presideix el comandant Domínguez, només pensen en bevèrries.
Joan Sales, carta a Mercè Figueres del 15 d’agost de 1937, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2014)
Tema de la setmana
Paraules i expressions relacionades amb la bevèrria