baquetejar v

Definició

Maltractar, pegar.

Com que el veí sempre baquetejava el gos, al final el pobre animal es va escapar.

La mala sort el baqueteja.

Etimologia

De baqueta, ‘vareta’, de l’italià bacchetta, diminutiu de bacchio, del llatí baculum, ‘bastonet’, d’on també prové bàcul.

Usos

  • El preocupen [a Jesús Moncada] amb plena consciència el país, l’idioma, els tombants de l’època i, és clar, l’home baquetejat per tots els elements que sovint el desborden. Ho fa acostant-s’hi amb un desig de comprensió a través de la tendresa i d’una espurna d’humor, amb tocs de tremendisme (sagaçment distribuïts) que fan de contrapunt a la desemparança dels personatges. El resultat és altament gratificador: hi ha contes seus que podrien figurar amb plena dignitat en qualsevol antologia del gènere i els altres, tota la resta, retenen amb vivesa l’atenció del lector.

    Pere Calders, «L’home i les seves lletres», pròleg a Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada (1981)

Tema de la setmana

Mots i passatges de Pere Calders

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

patumser car de veure