Definició
Terrer, platja, riba, llit de riera, etc., format de sorra; sorral.
Antigament, el mercat de bestiar de Girona es feia a l’areny de l’Onyar, riu amunt, a partir del Pont de Pedra.
Etimologia
Probablement d’un llatí vulgar arenĕus, ‘arenós’, derivat d’arēna, ‘arena’, o potser haplologia d’un antic areneny, d’arena amb el sufix -eny, de rendiment reduït.
«Com a nom de lloc apareix en noms de pobles i partides almenys de tot el Principat, fins al Pallars i Arenys d’Algars (Matarranya): l’Areny en els afores d’Esterri d’Àneu, Prats de l’Areny a Llessui, Les Arenys i Arinyoles partides veïnes una de l’altra a Espui de Flamicell» (Joan Coromines, DECat I, pàg. 371, arena).
Usos
Caminaven l’un al costat de l’altre i, quan na Guida es girava cap a ell, havia d’alçar els ulls per mirar-lo de cara, tanta era la diferència d’estatura. S’havien allunyat del campament i es varen asseure ran de l’aigua, en un areny petit. Sentien, a prop, el clapoteig suau de l’aigua amb les roques.
Miquel Adrover, Els voltors (Argentona: Voliana, 2011)Mai cap amant no ha gosat arribar
Maria Mercè Marçal, Sal oberta (1982)
al lloc extrem des d’on tu m’acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.
Tema de la setmana
Mots acabats en -ny