Aquestes festes duraren tota la nit quasi, que l’Emperador partir no se’n volgué fins en l’alba. E la Princesa per parlar e veure a Tirant no s’enutjava d’estar en les festes, e Tirant gosava molt poc dir a la Princesa per dubte de l’Emperador, que els estava molt prop, mas ab baixa veu li dix:
   —Certament, senyora, de major grat e estima era a mi la nit passada que no aquesta.
   E prestament Plaerdemavida respòs:
   —Molt m’alten, senyor, les vostres paraules, mas no les obres.
   Llavors, veent l’Emperador que lo dia era vengut, llevà’s, e volgué que tots ab ell ensems acompanyassen al Capità fins a la sua posada; e Tirant li regraciava la molta honor que li feia.

Tirant lo Blanc (Barcelona: Edicions 62, 1983), vol. II, pàg. 123