aclofar v

Definició

1  Fer abaixar progressivament (una part d’una construcció: un sostre, l’arc d’un pont, una volta, etc.); ensorrar, cedir.

El pes de la neu aclofa el sostre de la cabanya.

Les bigues del terrat comencen a aclofar-se.

2  Deixar-se anar en el seient amb tota comoditat.

S’ha aclofat al sofà a beure cervesa.

Es va aclofar a la butaca i es va quedar adormida.

Etimologia

D’origen incert, probablement d’una forma preromana indoeuropea cuflare, afí al llatí cubare, ‘jeure’.

Usos

  • Un llibre, com ha estat abundantment demostrat, pot escriure’s sense excés d’ofici, ni tan sols el necessari, què dic!, ni tan sols el suficient. El gran avantatge d’un llibre sobre una casa o un pont és que si s’aclofa no atrapa ningú a sota. Per això els escriptors podem campar-nos-la sense gremi, sense llei, sense sancions, i en fi, sense responsabilitat.

    Maria Aurèlia Capmany, pròleg a Un lloc entre els morts (Barcelona: Nova Terra, 1969)
  • Creus realment que he conquistat mai el cor d’una dona? Penso, més aviat, i sobretot si la contemplo, quan entra i llança la porta tan fort que aquest vell palau s’aclofarà un dia sobre l’aigua pudent i tèrbola, quan Nerina crida furiosa en un italià amb vocals catalanes, que sóc per a elles una fàcil presa. Que elles endevinen en mi un home fàcil, un home sense dignitat, ni consciència.

    Maria Aurèlia Capmany, Un lloc entre els morts

Tema de la setmana

Mots trets d’Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de bocaterrosagemec