[19 d’agost de 1906]  M’aixec abans que el sol, i cap a dir missa. Me pos cabal de devocions i breviari, berenam, i l’amic Casesnoves ja és partit a menar-mos gent de Sort i dels pobles veïnats, que s’apleguen ací els dies de mercat com avui. Ell, un cunyat seu i En Malagelada les fan conversar, i el Dr. Schädel i jo ¡hala a prendre notes! Cuitam a fer ull d’escriure. De vegades són tres o quatre que conversen, els més acorats. N’hi ha que, com mos veuen llapis en mà i llibreta oberta, no les ne traurien gota; miren i miren, i no hi ha qui els trega mitja paraula. No se’n fien gens que no los pervenga mal de tot això. En prenim un xinxer de notes de fonètica i de conjugació; però, després de dinar, per clavetejar-ho bé, amb En Casesnoves, En Malagelada i altres nadius de Sort, pegam una bona estreta a la conjugació, i tocam amb les mans que la conca o ribera del Noguera Pallaresa constitueix un subdialecte dins el català occidental, diferent de l’urgellenc, que s’estén fins an aqueixes muntanyes d’ací prop, que mullen llurs repeus dins el Noguera. Se veu clar comparant el parlar de Sort amb el de Vilamur, tan a prop d’ací i que, no obstant, lingüísticament perteneix a la Seu.

Antoni M. Alcover, Dietari de l’excursió filològica 1906 (Barcelona: Proa, 2006), pàg. 110

Entràrem a una casa senyorial magnífica, penombrosa, fresca, perfumada d’alfàbrega, amb una parella de gats peluts que ens bufaren amenaçants. No hi havia ni una ànima, però la mansió estava plena de porcellana, quadres, canteranos, armaris amb roba, una bodega amb pernils i vi a rompre. Jo estava emocionada, no havia participat mai en cap pillatge: tot allò podia ésser meu! Corria de cambra en cambra, reia excitada, vaig trobar un flascó de colònia i ho ruixava tot, com si ho beneís, mentre cridant assenyalava Fleury, que em seguia amb el sabre desembeinat, un xinxer d’objectes: «Agafi’m això! Això altre! I això!»

Baltasar Porcel, L’emperador o L’ull del vent (Barcelona: Planeta, 2001)