Definició
Expressió de sorpresa o desaprovació; exclamació d’estranyesa.
Ara diu que no en sabia res, ves per on!
Ves per on! Ja està de tornada? Pensava que encara viatjava.
Ves per on, mai no hauria dit que fóssiu germanes!
Ves?
Ves és una altra forma de l’imperatiu de veure (veges) i també s’usa com a exclamació d’estranyesa: Ves, no trobava el setrill, i el tenia davant del nas. Ves (fins no fa gaire amb accent diacrític, vés) també és la segona persona de l’imperatiu del verb anar: Ves a veure qui hi ha.
Usos
Ingenus com som, ens pensem que el món avança cap al progrés, la revolució feminista i la millora social. No pot ser d’altra manera, oi? Però ves per on l’explotació laboral, les bosses de plàstic a la mar i la ignorància crua a les xacres socials diuen el contrari. Si la globalització ha portat la societat de consum a fer-se més salvatge i els governs menys demòcrates, també fa augmentar la desigualtat del combat lingüístic, perquè la varietat no li convé. Com més monocultiu més volum de negoci.
Pau Vidal, «Monolingua i venceràs», dins Corregir mata (Barcelona: Viena, 2020), pàg. 83De totes les virtuts que aplega el guanyador del Premi Documenta 2018, deia, la més destacada, ves per on, al llibre no hi surt. La trobareu en tot el seu esplendor al perfil de Twitter, on es permet el luxe de saltar-se la normativa lingüística sempre que li ve de gust: variants morfològiques com ‘no t’hai vist’ o ‘faic’, termes dialectals no estàndards com ‘allavòrens’, ‘prouta’ i ‘aixins’, barbarismes detonants com ‘cutre’, grafies paròdiques com ‘xutlo’ o pronúncies col·loquials anormatives com ‘prèmit’ o ‘per favort’. Un registre volgudament informal, més pròxim a l’oralitat que no a l’escriptura. Que de fet ja és això, Twitter. Aixòs, per ser més precisos.
Pau Vidal, «Aixòs és aixins», dins Corregir mata, pàg. 212
Tema de la setmana
Ves per on que a can Viena hi ha novetat: Corregir mata, de Pau Vidal
Referent al mot d’avui encara hi podríem afegir dues frases:
– Sí, mira, ves (quan et diuen alguna obvietat)
– Ves què et diuen! (s’aplica sobretot a la mainada, quan no fan cas d’alguna advertència)
La meva tieta Teresina, de Puigpelat (a l’Alt Camp) el deia tot sovint, aquest ves. Recordo, però, que el pronunciava amb la e oberta, sempre. Em sorprèn que l’antic diacrític fos tancat! Potser tinc el record mal fixat… [emoticona de pixar-se de ruiure] x 3
El ves de ves per on, amb e oberta, sí (vès); és l’altre ves (del verb anar) el que abans s’escrivia vés i es deia (i es diu) amb e tancada: ves (vés) a veure qui hi ha.
Ves per on, doncs! Així no estic tan malament de la memòria; el que em falla és la gramàtica. Gràcies, RodaMots, per l’aclariment.
Els exemples que heu posat, parlant de l’accent diacrític frívolament eliminat, “ves, no trobava el setrill”, “vés a veure qui hi ha” , il·lustra la magnitud de la bestiesa. Em consta per experiència personal que no només ens fa mal als ulls a molts que mereixem tant de respecte com els savis perpetradors, sinó que dificulta l’aprenentatge de la cada vegada més migrada gent de fora que vol fer un esforç seriós per aprendre la nostra llengua. Pregunteu-li per exemple a en Matthew Tree.