Definició
Que té vergonya, que fa quelcom amagant-se’n per vergonya; especialment dit de la persona que té vergonya de demanar caritat i ho fa dissimuladament (pobre vergonyant).
Etimologia
De vergonyar-se, ‘avergonyir-se’, de vergonya, del llatí verecŭndia, mateix significat, derivat de verecundus, ‘respectuós’, i aquest, de verēri, ‘sentir respecte’. Més mots de la mateixa família són vergonyós, desvergonyit, reverència, irreverent i vergonyeta.
Usos
De pobres [a la Barcelona del s. XV] n’hi havia de dues menes: uns que eren anomenats els pobres de Crist, que eren simplement captaires reconeguts, amb permís per demanar als carrers o a les esglésies, i que eren mal mirats per la resta de la població, que els considerava gairebé delinqüents, una actitud que també ara és fàcil de reconèixer. Vivien només en determinats carrers de la ciutat o, directament, sota d’algun portal. Una altra mena de pobres eren els anomenats vergonyants. Aquests eren pobres sobrevinguts i acostumaven a tenir encara un habitatge. A més, molts d’aquests pobres vergonyants tenien família al seu càrrec, cosa que feia que la situació de pobresa s’estengués a diverses persones, nens i ancians. Molts pobres vergonyants eren simplement vídues que es quedaven sense recursos després de la mort del marit o alguna persona amb pocs diners que queia malalta o patia alguna discapacitat que l’impedia seguir treballant. També queien en la pobresa vergonyant els vells sense família o els que eren abandonats pels fills.
Enric Calpena, Barcelona. Una biografia (Barcelona: Edicions 62, 2015), pàg. 330Producte de la misèria secular dels meus avantpassats és el fet d’amagar les malalties. La idea que les malalties són totes vergonyants. S’ha d’amagar el plor i exterioritzar l’alegria. El dolor és insociable, la malaltia és humiliant.
Raimon, Les hores guanyades (Barcelona: Edicions 62, 1983), pàg. 43
Tema de la setmana
Alguns gerundis esdevenen adjectius o noms o bé passen a formar part de locucions, com els que veurem aquests dies. (La locució pobre vergonyant és un suggeriment de Montserrat Margarit, d’Olesa de Montserrat, Baix Llobregat.)