Definició
Expressió llatina amb què s’al·ludeix a les futileses i vanitats d’aquest món, treta del llibre de l’Eclesiastès (1,2). La frase completa en llatí és «Vanitas vanitatum et omnia vanitas», ‘Vanitat de vanitats i tot vanitat’; de vegades també es diu vanitas vanitatis.*
Usos
Doctor Mistral, no s’hi rabegi! Es pot fer molta feina i molt bona sense viatjar, ni sortir del despatx. Al llarg de la Història, hi ha hagut grans intel·lectuals molt poc coneguts. La fama és molt equívoca. Vanitas vanitatum!
Núria Perpinyà, Els Cal·lígrafs (Barcelona: Empúries, 2011), pàg. 17Oh! —pensava jo—; bé has dit prou, noia!, bé has dit prou! Si m’has dat ja la clau secreta, que jo buscava, del teu cor! Què germà ni quatre quartos! El que estimes és la importància social que et dóna ell. I no importa la insignificància d’ella mentre quedi reduïda aquí, en aquest raconet rural que ningú coneix; perquè, per a tu, això és el món. Oh, vanitas vanitatis! I que n’acontentes, de beneits!
Narcís Oller, La bogeria (Valls: Cossetània, 2009 [1899])
Tema de la setmana
Paraules i expressions relacionades amb la vanitat
Que hi hagi dues fórmules es pot explicar així: vanitas vanitatis pertany a la tercera declaració llatina; vanitatis és genitiu singular i vanitatum genitiu plural. Així doncs: vanitas vanitatis vol dir ‘vanitat de vanitat’, mentre que vanitas vanitatum vol dir ‘vanitat de vanitats’.