Definició
1Â Â (m)Â Â Onomatopeia que imita el so de la trompeta.
Se sentia el tururut del fill petit dels veïns que imitava Louis Armstrong.
2  (interj)  Expressió de burla amb què rebem la desaparició d’una cosa, la frustració d’una esperança, etc.
Ja es veia a venir que quan arribés al Tribunal Constitucional, turutut Estatut!
«Si és que una depressió et ronda | o et sents massa decaigut, | no hi ha pastilla que valgui: xocolata i tururut!» (Jaume Arnella, «Corrandes de la xocolata»)
L’ós del bosc | tan forçut | si t’abraça, tururut! (Josep M. Espinà s, «Cançó de l’ós»)
Etimologia
D’origen onomatopeic o expressiu, al·lusiu al so que es pot fer per un canut o tub, com d’un instrument de vent.
Usos
Quan cauen, a la fi de març, les gotellades de l’equinocci de primavera, el pagès diu:
Josep Pla, Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968)
   —Tindrem una primavera d’herbes…
   El primer dall és bo. El segon, més magre. Els successius queden devorats pel sol i la seca. Tururut herbes.La Bora, sense fer cas de la interrupció, va continuar la història:
Sebastià Sorribas, Viatge al paÃs dels lacets (Barcelona: La Galera, 1969)
   —En aquell temps, la gent de la nostra tribu creia encara que el món estava posat sobre una gran à guila, i que si hom anava massa lluny, corria el perill de caure de l’à guila; i llavors, tururut!
Tema de la setmana
Mots palindròmics per acabar l’any… recordeu que tanquem per vacances fins al 13 de gener! Bones festes!Â