Definició
1  Afer que causa un enrenou o trasbals, en què cal esmerçar una activitat diligent, que dóna maldecaps i neguits.
Passar un trà fec. No poder sortir de trà fecs.
2Â Â Dit de la persona inquieta que vol intervenir en tot, que no sap estar-se sense fer una cosa o altra.
Aquest home és un trà fec: ni reposa ni deixa reposar.
Usos
Però de seguida que arribes a AÃn i veus la seua esplèndida situació entre muntanyes i pins, t’adones que s’hi fa realitat la idealització que tenim dels pobles refugis de muntanya, com a desig irrefrenable d’un lloc que ens duga a la banda més oposada del trà fec diari.
Ignasi Mora, «Eliseu Climent a AÃn» (Avui, 23 d’agost del 1999)Del menjador es començava a sentir l’olor de la cuina, i de la cuina estant, el trà fec del menjador.
Núria Esponellà , Gran Cafè (Barcelona: Columna, 1998)
  —A veure? Sembla un menjador de senyors… —La Maria havia tret el cap per la porta i va topar amb la seva cosina, que acabava de tenir el mateix pensament. Havien esclatat a riure sobtadament.