Que una emissora pública nascuda amb l’objecte de «promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes» es dediqui a llogar parlaires que, amb la seua deixadesa, promocionin i difonguin la cultura del barbarisme a costa de la nostra ignorant butxaca, hauria de tenir conseqüències. O és que aquests savis són tan savis que ningú no s’atreveix a picar-los el crostó?
   En un mitjà com la ràdio, la llengua no és una qüestió banal. Que els seus xerradors professionals sàpiguen tots els ets i uts sobre la situació financera dels Estats Units no hauria de ser menys exigible que el coneixement bàsic de la llengua amb què ens pretenen transmetre la seua infinita saviesa. O potser estem equivocats i, per a aquests opinadors, dir «una avantatge» en lloc d’«un avantatge» també és una qüestió d’opinions personals. En aquest cas, i que em perdonin ses documentades excel·lències, potser no els aniria malament de documentar-se millor.

Marta Rojals, «Transvestits», dins No ens calia estudiar tant (Carcaixent: Sembra Llibres, 2015), pàg. 199

Els catalans és com si fóssim una mena de jueus, o de fenicis. Els fenicis han desaparegut de la Història, però els jueus han reeixit. I els catalans, ni hem desaparegut ni hem reeixit: estem entremig. Som un poble curiós. A més, amb aquestes contradiccions internes, oi?, que no sabem afrontar. És com conviure amb un conflicte interior, i anem fent la viu-viu, i fent veure que no passa res. De tant en tant, es desperta la bèstia, de tant en tant amenaça i es posa a bramar. Llavors, normalment li toquen el crostó i es torna a adormir. I així anem passant els segles.

Jaume Sisa entrevistat per Josep M. Muñoz, «La identitat escindida de Jaume Sisa», L’Avenç, núm. 461, octubre 2019