I quan m’assec a un banc, com ara avui amb vostè, i veig les mares amb els cotxets dels fills petits mentre vigilen els més grandets que baixen pel tobogan, o fan castells de sorra, o juguen a pilota, em recordo de quan jo era jove i feia el mateix amb els meus fills; aleshores em ve una nostàlgia dolça, molt dolça…!

Maria Rosa Godes, «Ecologia», dins El que jo no sabia (Barcelona: edi-Liber, 2003)

Naturalment que hi ha homes que passen pel matrimoni com si anessin en un tobogan, sense adonar-se de res; però aquests homes no compten. Quan jo defenso el matrimoni dels poetes, em refereixo a persones conscients i responsables, que tenen un sentit moral i una visió determinada de la vida.

Josep M. de Sagarra, «Matrimoni i poesia» (La Publicitat, 30 de març del 1926), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 537-541