Definició
Seguit de moviments inspiratoris espasmòdics que se succeeixen a intervals més o menys llargs, deguts a una contracció sobtosa del diafragma, i en què se sent el soroll que fa l’aire en forçar el seu pas per la glotis closa.
Tenir singlot. Venir-li a algú singlot. Un remei per al singlot.
També: sanglot, eixanglot, xinglot, xanglot
Etimologia
De singlotar, ‘tenir singlot’, variant de sanglotar, que modernament restringí el sentit a ‘contreure espasmòdicament el diafragma’, mentre que sanglotar continuà significant ‘plorar amb sospirs’.
Usos
El doctor Dalí, germà del notari de Figueres, pesava 135 quilos. Era metge municipal. Un d’aquells homes que només estan bé quan seuen sobre dues cadires. L’única cosa que l’interessava eren els afers culinaris. Quan alguna cosa dita per Pujols o per Margarit li feia gràcia tenia una manera de riure tan histèrica, alternada amb singlots i d’aturada difícil, que molts d’aquests seus atacs d’hilaritat esdevenien perillosos i semblava que acabarien malament. Li’n vaig veure tenir tres o quatre d’aquest caràcter i no podria explicar com se’n sortí. Mentre anava rient, la tertúlia s’anava tornant trista i s’allargava la cara dels assistents. Una situació que portada al teatre hauria estat d’efectes infal·libles.
Josep Pla, Notes disperses (Barcelona: Destino, 1969)Ja havien menjat els pèsols i les croquetes, unes croquetes de gallina tal com les havien fetes, anys i més anys, per a mossèn Pere. L’àvia en menjà dues amb tal delit, que li van ocasionar un singlot estrany.
Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El mot d’avui no era ben bé un suggeriment sinó una consulta que ens feia Ia Mirapeix, de Badalona: singlot i sanglotar tenen la mateixa arrel? Pel que sembla, sí!
Una cosa divertida d’aquesta paraula és que a Banyoles (i segur que a més llocs de les comarques gironines) la pronuncien “singlut”, amb aquesta u que sembla un preavís de la u més generalitzada del rossellonès (Volú per Voló, Canigú per Canigó, racú per racó, etc.) i encara més generalitzada a l’occità. cf gironí “untavas?” per “on vas?”
Petita precisió d’un rossellonès: Vulú per Voló