Definició
Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.
Etimologia
De l’anglès serendipity, neologisme encunyat per l’escriptor Horace Walpole el 1754 a partir d’un conte persa del segle XVIII, probablement d’origen hindú, anomenat «Peregrinació dels tres prínceps de Serendip», en el qual els protagonistes, uns prínceps de l’illa de Serendip (que era el nom àrab de l’illa de Ceilan, l’actual Sri Lanka), solucionaven els seus problemes per mitjà de casualitats increïbles i feien descobriments per accident.
Usos
El 1859 Rodier, que més tard es coneixeria amb el nom de Climent, o germà Climent, se’n va anar a Algèria. Allà es va dedicar a cultivar els arbres i les plantes d’un orfenat a Misserghin, a prop d’Orà. També hi va fer experiments diversos. De fet, se li atribueix la introducció a Algèria de centenars d’espècies d’arbres ornamentals, fruiters i de bosc. Tot fent proves i empelts, el germà Climent va obtenir, pels volts de 1892, un híbrid entre el mandariner i el taronger amarg. Hi ha qui diu que va ser una descoberta, malgrat tot, casual; és a dir, un típic cas de serendipitat o de «casualitat buscada».
David Paloma, Personatges convertits en paraules (Barcelona: Barcanova, 2015), pàg. 106Una d’aquestes obres d’art, pintada el 1795 per Joseph Wright de Derby, representa el moment en què Hennig Brandt descobreix el fòsfor per serendipitat, i porta per títol L’alquimista, a la recerca de la pedra filosofal, descobreix el fòsfor i prega per la reeixida conclusió de la seva operació.
Santiago Álvarez, «Entre la ciència i l’art» (Mètode, núm. 69, primavera 2011)
Tema de la setmana
La imprevisió