Definició
Fer el so i els moviments de la cara amb què se sol manifestar que ens divertim o que una cosa ens fa gràcia.
Explicava acudits i tots rèiem.
És una persona que de seguida riu.
De què rieu? Riem de la cara que fa.
Etimologia
Usos
Perquè cada època l’ha llegit d’una manera diferent. Primer va fer riure i després plorar. Els romàntics veien en el Quixot l’home incomprès, els ideals caiguts. Però quan es va publicar la gent s’hi feia un fart de riure. Les cròniques expliquen que Felip IV s’estava en un balcó de Palau i, veient un estudiant que no parava de riure, va dir: «O és boig o llegeix El Quixot».
Martí de Riquer entrevistat per Enric Vila, «No sóc bibliòfil; dels llibres m’interessa només el contingut» (Avui, 23 de febrer del 2004)Eren al mig de la gran clariana rodona, amb bosc a tot el voltant, i es ficaren per un caminet de terra dura amb herbes altes als costats, recremades pel fred. Es sentí un avalot d’ales i dos ocells fugiren d’una branca, cridant. La Bàrbara tingué un sobresalt i Valldaura li agafà el braç. «No s’espanti, són ocells». Ella rigué. Valldaura no havia vist mai una cara que canviés tant en riure; semblava una altra noia i se li veia una mena de maldat en els ulls.
Mercè Rodoreda, Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974)
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. També heu d’endevinar quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres no encaixa amb els altres quatre i per què. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta (especificant totes tres coses) a mots@rodamots.cat guanya un estoig amb tres ampolles: un vermut Dos Déus RVA 2015, una de Nojae (licor de flor de saüc) i una de cava Alexandra, gentilesa dels Cellers Bellmunt del Priorat. Sortejarem dos estoigs més entre la resta d’encertants. Vegeu les bases completes de participació al primer enllaç.