Definició
1 Remingol o giragonsa (Empordà).
2 Cadascuna de les ratlles verdosenques que les bufades de vent formen damunt la mar en calma (Empordà).
Guaiteu el vent com vol entrar! Ja comença de fer remioles.
També: ramiola
Nota
Els exemples de Pla, abundants, permeten creure que quan usa aquest mot —quasi exclusiu seu i no consignat en cap diccionari, sinó sota la forma «remiola»—, no es refereix únicament a «cadascuna de les ratlles verdosenques que les bufades de vent formen damunt la mar en calma», sinó a qualsevol minúscula bufada de vent, i també a allò que aquesta bufada transporta.—RT
Usos
Ara és el millor temps, estimat amic, d’anar pel món. Els enciams tenen un fil llunyà de frescor de neu; la carn a la brasa és sanguinolenta i blava; la dent, aguda, i el paladar, esmolat i abundant. El cel, alt i gloriós, fuig tothora, l’aire és suau. El sol és tebi i el vent petit porta una ramiola de fonoll, de romaní, d’esparreguera. En els recs hi ha una cueta d’aigua, surten els créixens de les vores, s’afinen els espàrrecs.
Josep Pla, «Cartes de lluny», dins El Nord (Barcelona: Destino, 1967)El camí vorejava els glacis i les siluetes lineals dels sentinelles [del castell de Montjuïc] quedaven esfumades en el cel greixós i rogenc. Dels horts, les ramioles de vent perdut us portaven un crit llunyà, el soroll agre de la ferralla d’una sínia. I de sobte, en el cel de color de perla, la nota aguda de la corneta del castell, estrident, petulant, semblava que tancava el dia. El seu to punxegut de falset feia parpellejar les primeres estrelles.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
Tema de la setmana
mots planians (seleccionats per Ramon Torrents)