Definició
Deixar anar regalims, caure a regalims.
Els cabells li regalimaven de suor.
La suor li regalimava pel front.
regalim m
Filet de líquid que llisca per la superfície d’un cos que regala, que en cau.
Etimologia
De regalar (en el sentit de ‘regalimar’), del llatí vulgar recalare, derivat de calare, i aquest, del grec khaláo, ‘deixar caure, afluixar’.
Usos
En el despatx, hi ha un silenci absolut. Aquella calma que hi ha a les oficines quan el personal encara no s’ha despertat totalment. Es pot sentir la ploma del senyor Balaguer —la cal·ligrafia del qual és solemne i pomposa— gratant el paper.
Josep Pla, 16 de març de 1918, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
Faig un pas més. Darrera el batent de la porta, assegut en una cadira, l’agutzil, amb la gorra posada, menja, amb els dits, un peix fregit posat sobre una llesca de pa. La boca, els pèls del bigoti, li regalimen d’oli. Menja amb un aire obsessionat, absort, concentrant la mirada sobre el pagell torrat.Les sardines em fan regalimar els sentiments, m’afebleixen la raó i poblen la meva imaginació de formes plenes de gràcia. Aquest fenomen és en mi tan objectiu que de vegades he pensat si els estats d’esponjament sentimental i poètic dels celtes no podrien provenir de la importància que en la seva alimentació tenen les sardines.
Josep Pla, 17 de maig de 1918, El quadern gris
Tema de la setmana
Compte enrere per al dia G… A partir de dissabte 8 de març, a elquaderngris.cat.