Definició
(tecnol.) 1 Batre l’extrem d’un rebló per tal d’eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no pugui sortir de les peces a través de les quals ha estat passat.
2 Unir, afermar, fixar alguna cosa mitjançant reblons.
rebló m
(tecnol.) Clavilla metàl·lica, generalment d’acer, relativament curta i proveïda d’una cabota, que serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix.
Etimologia
Potser relacionat amb el llatí roborare, ‘reforçar’, el llatí replicare, ‘replegar, plegar enrere’ o el francès river i l’occità ribar, ‘reblar’, d’una base indoeuropea hrib-, ‘clau’.
Usos
Gràcies a uns cordons trenats a través de dos ullets, i gràcies als esforços de la Pauleta, els dos extrems de la cotilla arribaven a unirse. Calia expel·lir l’aire sobrer perquè els dos extrems s’unissin i a partir d’aquesta unió, reblada pel llaç dels cordons, calia renunciar a respirar per sempre més.
Maria Aurèlia Capmany, Quim/Quima (Barcelona: Planeta, 1991 [1971]), pàg. 157
Tema de la setmana
Homenatge a Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) deu anys després de la seva mort.