Jo puc tenir lleugeres sospites que Nostre Senyor és de dretes, però mai no posaria la mà al foc. Pot sembrar dubtes el fet que la doctrina de l’Església estigui farcida de referències que volen demostrar que la banda dreta és la bona i l’esquerra la dolenta. El dia del Judici Final, segons contaven abans, a l’hora de seleccionar els ressuscitats per pujar al cel o davallar als inferns, els bons serien situats a la dreta del Pare i els dolents a l’esquerra. Quan varen crucificar Crist, el bon lladre estava a la dreta i el bergant a l’esquerra. També la mà dreta és la que serveix per a tot i l’esquerra és quasi una inútil. Les connotacions de la paraula «sinistre» per tots és sabuda.

Conxa Forteza, «No em duran a escoltar el sermó» (Diari de Balears, 12 de març del 2007)

Només es va quedar amb unes calces petitones, però ensenyava el melic i les anques! Tenia la cuixa ferma i una pell…! El Negre ja no hi veia de cap ull! No us dic res si la noia arriba a treure’s les calces; allò s’acaba… Però es veu que els tenen manat que no es despullin del tot. I és el que jo dic: què se n’hi fum a ningú si la noia rossa es vol quedar com el dia que va néixer? No és ben seu tot el que té? I si ho vol ensenyar, què? El Negre diu que això de les calces és cosa del govern. Tanmateix, jo ficaria la mà al foc i no em cremaria que també en té la culpa el bisbe!

Jesús Moncada, «Strip-tease», dins Històries de la mà esquerra (1981)