No hauria sabut explicar la felicitat que sentia abocada al balcó d’aquella casa, menjant borregos i una presa de xocolata darrera de l’altra mentre el cel s’anava tornant clar i començava la piuladissa dels pardals a dintre del llorer. Encara tindria temps de fer una becaina.

Mercè Rodoreda, Mirall trencat (Barcelona: Edicions 62, 1984 [1974])

El Puixkin de bronze assegut en un banc i absort amb els seus pensaments era l’estàtua preferida de molts poetes russos, encara que alguns consideraven que no era l’obra més acabada. Però desitjaven que tornés en aquell racó, potser perquè s’ha de caminar per a trobar-la, o potser pel silenci que hi ha al voltant, només acompanyat per la piuladissa dels ocells que se sent dins la tofa dels arbres.

Montserrat Roig, L’agulla daurada (Barcelona: Edicions 62, 1985)