El Club paga 10.000 pessetes anticipades a compte dels drets d’autor (que són el 10% del preu fort de venda en llibreria), en el moment de rebre’s l’autorització de censura; anticip que correspon a 1.250 exemplars que ja podem considerar venuts de sortida (1.000 de subscriptors que hem anat fent en Benguerel i jo per aquests mons de Déu, en una campanya fatigosíssima que no sé si ens agraeix ningú). Algun dia, amb més temps, potser li explicaré la idea que ens va moure amb això del Club, i que en essència podríem resumir-ho així: buscar lectors per als novel·listes catalans, perquè sense lectors no hi ha novel·lística possible.

Joan Sales, carta a Mercè Rodoreda, 17.05.1961, dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)

Es veu que la senyoreta, quan va saber del cert que estava d’aquella manera, va dir que no. És per això que sembla una desenterrada. Hi va haver un disgust molt gros perquè ell volia una criatura. Amb la festa que van fer l’any passat! Se’n va anar tot sol, dos mesos, per aquests mons de Déu. Com si estiguessin separats…

Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967)