Els admiradors de Stalin, malgrat tot, són una franca minoria. La gent amb estudis no s’hi apunta. D’admiradors de dictadors n’hi ha a tot arreu. Només Alemanya ha legislat contra el seu enaltiment. Però a la resta d’Europa no ha estat així. Els catalans, precisament, sabem prou bé quin és el preu d’haver estat indulgents amb els hereus del franquisme: tard o d’hora, hi tornen.

Xavier Roig, L’enigma rus (Barcelona: La Campana, 2019)

Innocenci VIII era tan curt d’esperit com de forces corporals, arribà al pontificat sense cap idea de govern i sense saber què vol dir autoritat, i va ser una desgràcia per a l’església i per al poble de Roma, els primers dos anys del seu regnat tots vam viure, jo també, en ànsia contínua davant dels pitjors desordres, passàvem els dies entre les armes i la fam, després el papa mateix tingué por, es dedicà a deixar fer i a procurar l’enaltiment i la riquesa dels fills i dels parents, s’oblidà de tota obligació política i es tancà al palau nou dels jardins del Belvedere a prendre la fresca, a llegir i a no fer res…

Joan F. Mira, Borja Papa (Barcelona: Proa, 2018 [1996])