eixarreït -ida adj

Definició

Ressec, d’una gran eixutesa; mancat d’amenitat, adust.

Una carn eixarreïda. Terres eixarreïdes.

Va escriure un assaig eixarreït que costava molt de llegir.

També: eixarrit -ida

Etimologia

Probable resultat d’un encreuament del llatí arĭdus, ‘àrid’, amb un preromà emparentat amb el basc arro, ‘corcat, fet malbé‘.

Usos

  • Una llengua és un sistema complex fet d’elements tangibles (les paraules, els morfemes) i d’intangibles (l’ordre de la frase, la tonalitat, la freqüència…), i no és possible modificar-ne un sense afectar els altres. Si no deixes evaporar el vi bo mentre prepares el farciment, el resultat del plat no serà només que tindrà més gust de vi; el tomàquet també en quedarà afectat, perquè s’haurà cuit menys, i la ceba serà menys melosa, i la carn més eixarreïda. El problema de la interferència entre llengües no són uns quants barbarismes, és la modificació sintàctica i l’alteració fonètica.

    Pau Vidal, El bilingüisme mata (Barcelona: Pòrtic, 2015)
  • Lo treball literari és, en efecte, per a mi, un derivatiu, un conhort i una salvació. Anc que mai haja de valer res, sempre la tindré com un pietós do de Déu, aqueixa afició encegadora, que sembla que l’angoixa fa créixer i prosperar. I sempre serà així, senyor Maragall. Per això no és miracle que mon obra siga aspra, amb l’aspror eixarreïda d’un pobre fruit madurat a l’ombra. A l’escriure hi poso tot mon braó, esperonat per la intranquil·litat, i em sembla que encara ho deixo tot fluix i descolorit.

    Víctor Català (Caterina Albert), carta a Joan Maragall, 19/02/1903, citada per Margarida Casacuberta a Víctor Català, l’escriptora emmascarada (Barcelona: L’Avenç, 2019)

Tema de la setmana

Mots que comencen amb eix-

Enllaços