El que hi ha de nou, en la mesura que afecta pràcticament tothom, és la massificació de l’educació. S’està observant que, a les classes dirigents, els interessa que sàpies llegir i escriure. Al segle XVIII, posem per cas, amb quatre gats que en saberen, per a cobrir canongies, notaries, funcionariat, ja estava bé. I els altres, que anaren a resar el rosari. Ara necessiten que la gent sàpia escriure, encara que només siga per a omplir els qüestionaris que l’administració et col·loca dia sí i dia també. En canvi, no els interessa que la gent, ja alfabetitzada, continue alfabetitzada. El que intenten, de seguida, és desalfabetitzar-la. ¿Quanta gent sap llegir? Pràcticament tothom. ¿Quanta gent continua llegint i escrivint en acabar el període escolar? Et trobes arquitectes, metges i tot, que no obrin un llibre ni per pensament. Això és el que fa por, perquè aquest tipus de gent ho ignora tot i considera que pot parlar de qualsevol cosa i, en definitiva, ells també són electors, i com que les seues úniques fonts d’informació, la televisió, algun diari, estan a les mans de qui estan i diuen el que diuen…

Joan Fuster entrevistat per Enric Sòria, «Ser Joan Fuster, reflexionar, debatre, donar llum» (L’Illa, 1992)