bec m

Definició

1  Part dels maxil·lars dels ocells revestida d’una beina còrnia, que els serveix per a agafar coses, especialment els aliments, i d’arma d’atac i de defensa.

2  Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes.

Un bec de tovalló.

Els becs de la lluna.

Etimologia

Del llatí beccus, mot d’origen gal.

Usos

  • Els núvols vénen apilotats.

    Agafo un mocador per dues puntes
    i hi faig un nus. Després un altre.
    (Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo.)
    Un altre en faig d’igual i estiro sempre
    el mateix bec. Tapo els nusos.
    Llanço el mocador enlaire, i els nusos
    estan desfets.

    Ah, Llibertat!

    Joan Brossa, «Comiat»

Tema de la setmana

Mots trets de poemes de Joan Brossa (1919-1998) 

Enllaços

Temes i etiquetes