Una moda curiosa, recent però notable, són les cues d’estudiants d’Universitat als bars de les facultats, amb unes carmanyoles a la mà. Vaja, no són pròpiament carmanyoles, aquelles capses de metall en què la classe obrera i diversos oficis portaven al treball el menjar de calent i fet a casa. Però, ara, els estudiants, fan precisament cua per a calfar al microones un menjar casolà.

Lluís Meseguer, «La carmanyola» (Levante, 13 de novembre del 2008)

Amb el pas lleuger, es podia arribar en mitja hora a la fàbrica. I a la primavera era una mitja hora que enamorava, de tants refilets de pardals i de tantes llums de coloraines a l’abast de la vista. La carmanyola, dins la bossa, li colpejava la cuixa a cada contorneig del pas. L’aire flairava fems, però fems nous, de matinet, i el solet escalfava la punta del nas.

Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983])