Definició
D’una manera imprevista, inesperada.
Ell passava dret cap a casa seva i un lladregot li va sortir de trascantó; es veu que ja l’esperava amagat.
Etimologia
Mot format amb el prefix tras-, del llatí trans, que significa ‘a través de’ i denota posició o direcció a través o transversal (ex. traspassar, trasplantar), i cantó, de la família de cantal i cantell, derivat potser del llatí tardà cantus, ‘llanta de roda’ (d’un cèltic kant– ‘roca; caire’), que passà a ‘cantell de roda’ i ‘caire dur’ i ‘roca cantelluda’.
Usos
El passat no és mirall del present, ni el present és pantalla on es projecten les escenes passades fent irrupció en l’ara i l’aquí. La imatge del passat gairebé sempre apareix de trascantó, aigualida, tèrbola, altres vegades tan nítida que la claredat mateix ja ens indica que no és real, que és una memòria-somni semblant a una il·lusió òptica.
Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem (Barcelona: Club Editor, 2019), pàg. 37El papà m’ha dit, mira, nena, has de pensar que nosaltres venim de pagès, que ens hem fet rics gràcies a l’exportació d’avellanes de Siurana, però potser demà la sort se’ns girarà de trascantó.
Montserrat Roig, Ramona, adéu (1972)
Tema de la setmana
Mots i expressions que apareixen a la impensada; la locució d’avui és un suggeriment de Daniel Sherr, de Nova York.