Definició
1 Un gos o altra bèstia, mostrar (les dents) com amenaçant de mossegar.
El gos se li va tirar a sobre reganyant les dents.
És encara un cadell, però ja reganya a tots els gossos que veu.
2 Mostrar d’estar enfadat, malcontent, amb paraules de reny, retrets, etc.
N’estem tips: tot el dia que reganya.
Etimologia
D’origen incert, segurament prové del llatí gannire, ‘grunyir, rondinar’, ‘grinyolar, lladrar (un gos)’, d’on derivà un llatí vulgar regannium, ‘regany, acció d’ensenyar les dents grunyint’, i d’aquí reganniare, ‘reganyar’.
Usos
A qui sempre reganya les dents, no l’empaiten amics ni parents.
Víctor Català (Caterina Albert), Quincalla (Barcelona: Edicions 62, 2005), pàg. 18A Xàtiva Sixta Santaclara i la seua filla Vicenta passaven la vida somicant a cals amos, Vicenta fent-se dona, amb més molles de carn ara que menjava a càrrec de la butxaca dels senyorets, ni que foren les sobres, i gràcies a tan bona alimentació les mamelles prengueren més forma i volum, per més que amb la cara de sa mare que tenia, cara de gos que reganya les dents, pocs pretendents havien de voler ballar-li els nanos, i damunt sense gaire dot ni aixovar, sense gaires fanecades, només les poques que conreava, més mal que bé, el cosí Nofret…
Toni Cucarella, Heretaràs la terra (València: Tres i Quatre, 2006), pàg. 99
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors reproduïts al llibre de RodaMots Els mots (t)robats. El d’avui és de Marcel Juanchich, de Ceret (Vallespir), que arran del mot ‘renyir’ (que també pot tenir el sentit de ‘reganyar les dents’) ens va comentar: «Quan un gos aixecava els morros i mostrava les dents, deien que renyagava els pinyols. I aleshores calia anar amb compte».