Definició
Carrer que no té sortida, atzucac. També se’n diu carrer (o carreró) que no passa.
Va ficar el cotxe en un cul-de-sac i no en podia sortir.
També s’usa en sentit figurat (conflicte o situació molt difícil de resoldre).
La política del país és en un cul-de-sac i cal esperar fins després de la votació.
(En plural, culs-de-sac)
Etimologia
Compost de cul (del llatí culus, íd.) i sac (del llatí saccus, íd., ‘vestit bast’, i aquest, del grec sákkos [σάκκος], mateix significat, d’origen fenici, emparentat amb l’hebreu saq, ‘cilici, tela basta’). El cul d’un sac n’és el fons o la part inferior. Hi ha el refrany «al cul del sac es troben les engrunes».
Usos
Ningú no sabia quants segles feia que, en aquell poble sacsejat pel vent i l’atzar, li deien «es carrer de s’Embut», però era cert que era un embut. El carrer s’anava fent estret i al final era gairebé tancat, com si no tingués sortida. De dia era un embut, però de nit semblava un cul-de-sac que no duia enlloc.
Pilar Rahola, El carrer de l’Embut (Barcelona: La Magrana, 2013)Vaig arribar a un llac i em vaig despullar: l’aigua era fresca, i vaig fer el mort durant una bona estona, amb els ulls mirant el cel. En aquell moment, la guerra semblava llunyana, quasi una quimera. Com havíem arribat fins allí? I com aconseguiríem sortir indemnes d’aquell cul-de-sac en què estàvem?
Martí Domínguez, L’esperit del temps (Barcelona: Proa, 2019)
Tema de la setmana
Molts guionets han desaparegut, però alguns resisteixen, impertèrrits, el pas del temps (i les esbandides de l’IEC). Aquesta setmana veurem alguns mots que cal escriure amb guionet.