Definició
1 S’usa darrere el verb d’una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que es pot inferir lògicament d’allò que s’acaba de dir o que es dirà tot seguit.
—Demà t’ho diré. —Oh! No ens veurem pas demà.
2 S’usa darrere el verb d’una proposició interrogativa negativa quan hom pregunta alguna cosa de la qual es pot inferir tal o tal conseqüència o explicació.
Aquest càntir vessa: no és pas esquerdat?
3 S’usa darrere un verb amb què s’expressa la prohibició d’alguna cosa donant entenent que se n’esdevindria una conseqüència desfavorable, un càstig, etc.
No facis pas això!
4 S’usa en proposicions comparatives per a reforçar el segon terme de la comparació.
Estudia més tranquil a la nit que no pas durant el dia.
S’usa dialectalment sense anar acompanyat de no, ans substituint aquest adverbi amb plena valor negativa. Aquest ús s’estén a tota la Catalunya francesa, a l’Alt Empordà, al Ripollès, al Gironès i a la Garrotxa. «T’ho donaré pas» (=no t’ho donaré). «El pare hi és pas» (=no hi és). «Ens som pas vistos» (=no ens hem vist). «Fa pas gaires dies que som arribat» (=no fa gaire dies…) (Diccionari català valencià balear).
Etimologia
Del llatí passus, ‘pas’, que prengué caràcter adverbial negatiu a partir de l’ús com a reforçatiu en frases negatives: no camina pas, com no en té gens, no en menja gota, no en té cap.
Usos
Un dia vaig escriure que fer poesia
Màrius Sampere, «Un dia vaig escriure», dins La cançó de la metamorfosi (1995)
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D’això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s’ho pensaven.Lo que lliga i conhorta no és pas lo que dels altres ve a nosaltres, sinó lo que de nosaltres va generosament als altres, lo que donem, no lo que ens donen…
Víctor Català (Caterina Albert), Caires vius (1907)
Tema de la setmana
Mots que fan de mal traduir? Si més no al castellà…